diumenge, 27 de desembre del 2009

La màgia de l' aprenentatge

Aquesta serà la meva última aportació al bloc en aquest any que ja finalitza i m'agradaria acomiadar-me amb aquest vídeo d'animació que descriu molt bé l'essència de l'aprenentatge.
El meu desig per a aquest any nou, és poder seguir compartint la màgia d'aquest aprenentatge amb vosaltres i amb la tota la gent que m'envolta.

Feliç any 2010!


The potter
Cargado por ringrp.

dissabte, 26 de desembre del 2009

La música és emoció

Mitsuko Uchida, sent la musica, la viu, ella és música. La seva vida també es increible.
En aquesta meravellosa repesentació musical, es veu com la compositora sent la música, la viu, la fa seva...

Una partitura diferent

Notació espacial que permet visualitzar be l'obra de Bach, i a més l'articulació…
En aquesta partitura es pot apreciar els aguts, els grues, el ritme, la seva durada…

Fotos del univers.

En aquest vídeo hi ha una recopilació de les millors imatges, de la galàxia i del planeta terra.
Puja el volum i gaudeix d' aquestes imatges tan boniques.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Bones festes!

Hola a tothom, ahir va ser l'últim dia en la Facultat, ara toca descansar i gaudir de la famíla i els amics i com no, dels moments màgics i les sorpreses que ens poden portar aquests dies tan dolços.
Us desitjo a tots una bones festes plenes d' alegries, felicitat i amor.

Fins a l' any que ve, molts petons a tots!!!

Per poder veure el vídeo clica aquí.























Foto molt simpàtica de l' Anna, Irene i jo.

La evolució del dibuix.

En les classes de Llenguatge visual i plàstic, la Imma ens ha explicat com és la evolució del nen amb el dibuix en cada etapa de la seva vida. En aquest vídeo, es mostra ràpidament la evolució del nen mitjançant el dibuix. Les franges d' edats són de 1 a 16 anys.
El nen reflecteix amb el seu dibuix els seu desenvolupament intelectual i emocional. El color també té un significat per al nen ja que amb aquest pot expressar emocions, sentiments, alegria, etc.

Joan Miró. Vida d' un artista.

En aquest vídeo, Joan Miró plasma una mica el projectes que ha fet el artista al llar de la seva vida.

Petit resum del artista.

Joan Miró ( Barcelona, 20 d'abril de 1893 . Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1983) pintor, escultor, grabador i ceramista espanyol, considerat un dels màxims representants del surrealisme. En la seva obra va reflectir el seu interès en el subconscient, en el "infantil" i en el seu país. Al principi va mostrar fortes influències fauves, cubistas i expressionistes, passant a una pintura plana amb cert aire naïf, com ho és el seu conegut quadro La Masia de l'any 1920.
A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb els punts del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada de 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, en les seves pròpies paraules de "matar-los, assassinar-los o violar-los", per a poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegarse a les seves exigències i a la seva estètica ni tan sols amb els seus compromisos cap als surrealistas.

Un dels seus grans projectes va ser la creació en 1975, de la Fundació Joan Miró, situada a Barcelona, centre cultural i artístic per a difondre les noves tendència de l'art contemporani, constituint-se amb un gran fons d'obres donadas per l'autor; altres llocs amb importants fons de les seves obres són la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca, el MNAM de París i el MOMA de Nova York.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Exposició dels projectes de música.

En aquesta exposició, cada grup va explicar el seu instrument musical. El objectiu de la activitat és inventar un intruments que faci so i que el nen pogui gujar amb el.

Els instruments que veieu a continuació, estàn creats artesanalment amb materials reciclables que poden trobar al nostre voltant, són molt originals i creatius.






Power Point del projecte d' escultures (Joan Miró)

View more presentations from mariamiras.

diumenge, 20 de desembre del 2009

John Cage


John Cage (1912-1992) va ser un compositor i instrumentista nord-americà. Va estudiar al costat dels compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss i va revolucionar la música contemporània dotant-la d'un llenguatge caòtic, continuant la trajectòria d'Edgar Varèse i Xerris Ives.

Una de les seves influències va ser el Zen, el qual li va conduir en el musical a utilitzar silencis interminables, sons desconnectats, casuals i atonales amb un volum, durada i timbre aleatoris. En ocasions deixava que l'atzar triés les seves composicions. Per exemple, va arribar a usar un mètode segons el qual es perforava una fulla de paper en els llocs en els quals es trobava alguna imperfecció, per a després mitjançant un paper transparent anava calcant aquestes marques sobre un pentagrama.
Ja en la dècada dels 30 va començar els seus primers treballs demostrant talent per a ritmes impossibles i invencions com el seu sistema de vint-i-cinc tons.

Va utilitzar distorsions per als seus instruments arribant a declarar: "Crec que l'ús de sorolls en la composició musical anirà en augment fins que arribem a una música produïda mitjançant instruments elèctrics, que posarà a la disposició de la música qualsevol so i tots els sons que l'oïda pugui percebre.
S'exploren els mitjans fotoelèctrics, el film i diverses mecanismes per a la producció de música". Durant els últims anys d'aquesta dècada Cage va inventar el piano preparat, al com li havia inserit en el encordado una sèrie de cargols, rosques i trossos de goma i fusta que dotaven a l'instrument d'una varietat nova de possibilitats sonores.

La partitura més celebre de Cage, 4'33 (Quatre minuts i trenta -tres segons), es troba al bell mig del període més profund en la producció cageana. El "manifes" de 4'33- una partitura "buida", dotada monés d´un marc temporal- va donar a la sorpenent reivindicació del "silenci" de Cage una forma material, estructural. En efecte, Cage va materialitzar en una partitura el "silenci" contingut a la cambra anecoica, connectat per sempre més a un món canviant de sons. 4'33 es va desenvolupar tant amb la retòrica de Cage com amb allò que el compositor necesitava que acomplís la partitura a mesura que transcorria la dècada.

En aquest vídeo, Cage amb la seva obra Perfoming, es veu com el compositor utilitza elèctrodomestics, ampolles, galledes, i qualsevol intrument que faci soroll. El artista crea una partitura amb aquest intruments, on es veu com cada cinc segons cambia d' instrument per un altre crean una organització de sons.

Conçó infantil "les vocals"

Una manera divertida d' ensanyar les vocals en l' atapa d' educació infatil. Aquest vídeo mostra una cançó de les vocals a, e, i , o, u.

Salió la a, salió la a, no sé a dónde va.
Salió la a, salió la a, no sé a dónde va…
a comprarle un regalo a mi mamá
a comprarle un regalo a su mamá.

Salió la e, salió la e, no sé a dónde fue…
salió la e, salió la e, no sé a dónde fue…
fui con mi tía Marta a tomar té,
fue con su tía Marta a tomar té.

Salió la i, salió la i y yo no la sentí…
salió la i, salió la i, y yo no la sentí…
fui a comprar un punto para mi,
fue a comprar un puntico para mi.

Salió la o, salió la o, y casi no volvió…
salió la o, salió la o, y casi no volvió…
fui a comer tamales
y engordó…
fui a comer tamales y engordó.

Salió la u, salió la u, y qué me dices tú…
salió la u, salió la u, y qué me dices tú…
salí en mi bicicleta y llegué al Perú…
salió en su bicicleta y llegó al Perú.

a, e, i, o, u, a, e
a, e, i, o, u…
a, e, i, o, u, i, o
a, e, i, o, u…

Projecte d' escultures

El dia 12 de novembre la Laura Moragues, Maria Miras, Irene Gras i jo Gemma Lorda, vam començar a fet el projecte que la professora Imma ens havia plantejat. Va ser tot un repte per a nosaltres, aquella mateixa tarda ens vam organitzar per crear unes escultures que representessin a Joan Miró.
Aquí teniu el nostre resultat fet, esperem que us agradi, tan com a nosaltres.

A dalt les escultura es de Laura Moragues (esquerra) i
Irene Gras (dreta).





















Escultura de Maria Miras























Aquí teniu la meva escultura.

Una vegada fetes les escultures bé la posada a la pràctica, ens vam plantejar l' idea d'anar a l' escola on estic treballant, la escola Petit Món de Castelldefels. Vam desenvolupar l' activitat a la classe de P-5 anomenada classe dels pops. Els nens vam gaudir molt d' aquesta activitat ja que mai aviam treballat amb un material com és el polex-pan i el guix. També va ser una nova experiències per a nosaltres ja que vam poder tenir l' oportunitat d' observar com treballant aquest nens i com va ser les seves vivències amb l' activitat proposada.




Donem les gràcies a l' escola Petit Món, per obrir-nos les portes i deixar que aquest projecte es faci realitat.

Algunes de les esculture realitzades pels nens en l'escola Petit Món, estan exposades en la Universitat Ramon Llull (Blanquerna).

En aquest vídeo, podeu veure tot el procés realitzar des de el començament fins al final d' aquest meravellós projecte.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Joc brut.

El vídeo que presento a continuació, tracta de com els jugadors, espectadors, arbitres, etc són agredits físicament i verbalment. Es pot veure el poc respecte que la gent té cap el esport i com la afició que hi ha es converteix en falta de respecte cap a un mateix i cap als altres. No hi ha uns valors com el respecte, admiració, superació, esforç i diversió amb el joc que s'està realitzan, sinó tot el contrari l' important es guanyar a tota costa, sense respectar les normes i sense diàleg per part de les persones.
Un vídeo que diu molt de com és el món de l' esport i com és la gent que rodeja aquest món.
Dona pas a la reflexió i veure que l' esport està ple de entusiasme, de força d' equip, de respecte i d' admiració per el joc net i la diversió que comporta si es gaudeix d'aquest des de el seu senti més ampli de la paraula, l'important no és guanyar sinó participar.

Res és impossible. Tu pots

Aquí podeu veure un vídeo que vam veure a classe d´educació física. És un video realment motivant, emociant i amb molta superació personal.
Fins a on arriba l´amor d´un pare per el seu fill. Aquesta història és d'un pare Australià que realitzava any rere any el Ironman (Home de Ferro) d'Austràlia, i la seva major il·lusió era competir al costat del seu fill aquesta prova. Per desgràcia aquest nen va néixer amb paràlisi cerebral. L'australià mai va veure la situació del seu fill com obstacle i va entrenar molt fort - juntament amb el seu fill durant anys fins que va arribar l'hora de la competició.

L'Australià d'aproximadament 60 anys va inscriure al seu fill i a ell mateix al Ironman d'Austràlia. Aquesta és una prova per a gent gran.... gent amb mentalitat guanyadora, exemplar, i amb conviccions realment fortes. Acabar un Ironman és alguna cosa fora d'aquest món.
Per a donar-los d´una idea de la competició consta de tres parts:

1-Nedar en el mar, o llac un tram de 4 Km . (amb el fred del matí).
2-Sortir de nedar i prendre la bicicleta de ruta i recórrer un trajecte de 180 Km. Ininterromputs, amb pujades i baixades molt pesades.
3-Acabant la ruta de bicicleta, s'acaba la prova amb una marató de 42.5 Km.

Com podeu veure és una prova força dura, ja que requereix unes capacitats físiques i psicològiques molt fortes.
Aquest pare conjuntament amb el seu fill van arribar a la meta en un temps de 17 hores interrompudament.
Com podeu veure res és impossible i com mostra el vídeo la paraula "CAN" PUC amb esforç, superació, constància tot es pot aconseguir i molt més…

dijous, 10 de desembre del 2009

Google Docs

Google Docs, és un programa gratuït basat en Web per a crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup. Aquest programa ens permet crear documents de textos amb el mateix format word, fulls de càlcul tipus excel, presentacions de Power Point…

Tota la informació que es crea, queda publicada en internet, aquesta informació és privada ja que per a accedir a ella, l'usuari ha d'utilitzar el compte de gmail.


Gràcies ha aquest programa, permet a l'usuari treballar més fàcilment i tenir una informació directa entre els companys a l' hora de realitzar treballs en grup, ja que permet treballar amb la mateixa versió evitant que no es perdi informació pel camí.

Considero que és un programa molt iteressant per tenir un contacte més directe amb els companys, se realitza les tasques més ordenadament evitant repeticions i modificacions de versions… permeteix treballar amb claretat, ràpideza ja que pots veure l'informació des de quasevol ordinador i amb seguretat.

Intervenció de síntesis.

Per començar, vull donar a les gràcies a la Loles mestre de (TIC) ja que gràcies a ella he après unes noves eines per poder treballar com a futura mestra.
La meva experiència amb el bloc a sigut molt enriquidora per els coneixements apresos en aquesta assignatura.
He après com crear un bloc, el programa Gimp, saber publicar un vídeo, què és el Notebock i el Delicious, el programa Audacity, la Blocoesfera, què és la Cultura lliura, penjar el nostre audio en el bloc, el programa Movie Marker, el Slidehare, el programa Jclic, i el Google Docs.

Al principi no tenia res d' experiència en aquests programes, però amb les explicacions de la Loles i la posada en pràctica d' aquests, he vist que no son difícils d' utilitzar nomes tens que posar-te i experimentar amb el programa, també tot aquest coneixement m' ha servit per veure els programes lliures que hi ha a la web.

Des de el començament del inici del curs, sentia una mica de por per no poder portar el bloc al dia ja que si faltas alguna classe de TIC vas una mica perduda, i es difícil de fer-lo després sense les explicacions de la Loles.
Concretament de totes les acitivitats realitzades per a mi, la que m' ha resultat més difícil de desenvolupar a sigut el Jclic, potser pel el seu sistema que té per fer els projectes a més que també es penja fàcilment. També penjat el Power Point en el Slidehare m' ha semblat uns mic complicat.

Unes de les coses que m' agradat molt es treballar l' assignatura a la classe, ja que si tens dubtes o questions personals la mestre està per ajudar-te.
A arrel d' aquests quadrimestre, he pogut treballar d' manera individual i grupal amb el meus companys, també aquesta assignatura ens ha obert camí a conèixer-nos millor entre tots els companys gràcies als treballs realitzats en grups.

Treballar en el bloc, m' ha portat un món de sensacions i experiències, ja que he pogut plasmar els meus pensaments, opinions, i comentaris. També he penjat treballs realitzats del reste de asignatures que m' han semblat interessants, vídeos i noticies destacables entre altres.

El bloc m' ha ajudat a expressar-me, a tenir un enriquiment del llenguatge del vocabulari, a saber desenvolupar una notícia, o qualsevol entrada que volgui fer.
Això m'ha donat la oportunitat de esforçar-me més a l' hora d' escriure i de reflexionar en la informació que vull donar.
La realització del bloc, m' ha permet conèixer més informació dels companys de classe, ha veure les seves reflexions, i ha compartir informació del mateix àmbit.

Totes les activitats que hem fet durant el curs son molt interessants, però vull destacar unes ja que aquestes les trobo més útils per treballar com a futura mestra a dintre d' un aula d' infantil
  • El programa Gimp.
  • La gravació de la veu amb la música del programa Audacity.
  • Crear un vídeo amb el programa Movie Marker
  • El programa Jclic.
  • La blocoesfera.
En primer lloc la blocoesfera, ja que permet veure un món de blocs, on poden treballar la mateixa temàtica que estas treballant a classe, i sempre pots compartir informació sobre el tema relacionats amb la educació entre altres temes.
En segon lloc, la gravació de la veu i música amb el programa Audacity, i la creació del vídeo amb el programa Mobie Marker. Aquesta eina és molt important, ja que serveix per crear la nostra pròpia gravació de veu posant-li una musica de fons i ajustant-li els decibels per si la vols més alta a més baixa. Amb aquest programa, pots treballar amb dintre de l' aula amb nens que tinguin més timidesa, creant històries on siguin ells els protagonistes. Pots realitzar un vídeo amb la veu i la música i crear un pel-lícula on els nens es vegin fent una sortida o el mateix final de curs on pots enregistrats tots el que has treballat a dins o fora de la classe i fer un record molt bonic al pares.

En terce lloc, el programa Jclic, ja que aquest programa és de software lliure, pots crear recursos educatius digitals pels nens de l' aula. Sempre enfocat amb un centre d' interes que es voguis treballar.

I per últim el programa Gimp, aquest programa també se software lliure permet retocar l' imatge, modificar la seva grandària i jugar amb els efecte que ofereix com per exemple: blanc i negres, transformacions de colors, etc.

Aquí teniu el enllaços d' aquest programes per a poder veure'ls més detalladament.

Enllaç de la blocoesfera per vuere'l clica aquí

Enllaç del programa Windows Movie Market per a veure'l clica aquí

Enllaç del programa audacity per a veure'l clicla aquí

Enllaç del programa Jclic per a veure'l clica aquí

Per concloure aquesta entrada, vull dir que estic molt contenta dels coneixements adquirits en aquesta asignatura, ja que m' han ajudat a veura l' informàtica i les seves eines des de un punt de vista diferent. És important tenir aquest coneixement i més ara, ja que en el món que ens envolta està tot informatitzat i cada vegada anirem més enllà.

Les noves tecnologies ens rodeja i que per la meva part, jo tinc una mica més d'experiència amb aquestes tecnologies, però sempre s'aprèn alguna cosa nova en aquest món que es mou tan ràpidament.

Per últim considero que el treball d' un mestre, és de tenir a la vast qualsevol eina per poder treballar amb els infants i tenir els coneixements previs per realitzar aquesta activitat, crec que sempre es té que enriquir de nous coneixements.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Va de mestres, carta als mestre que comencen

Al començament del inici de les classes de seminari, el professor Francesc ens va donar l'oportunitat de llegir aquest llibre "Va de mestre, carta als mestres que comencen".
Primerament si preguntés a molts de vosaltres; em sabríeu dir de que va el llibre?; o de què us imagineu que anirà enfocat?, seria fàcil de respondre aquestes preguntes, però sense haver-nos llegit el llibre estaríem d'acord que aquest llibre va dirigit als mestres que comencen. Aquests mestres que tenen il-lusió que pensem en una utopia i que poc a poc volen millorar la qualitat dels infants i la d' ells mateixos i així arribar a ser bons professionals i bons mestres. Aquells mestres que els nens recordaran per les seves actituds i pensaments i les seves alegries i estima per la seva feina i pels nens i nenes.

Un cop llegit el llibre veus que va molt més enllà, que també ensenya molts casos pràctics, casos que realment passen a l'aula i que ens podem trobar amb nens i nenes en el dia que exercim de mestre. També ens explica experiències de mestres, habilitats i maneres d'ensenyar d'aquests. A nosaltres ens serveix de punt de mira per aprendre d'experiències de mestres que estan molts anys fent aquesta professió i conèixer les dificultats que tenen per després saber-les afrontar.

Des del seminari, hem dialogat molt aquest llibre, ens ha ajudat a veure els pensaments dels companys i companyes i ens ha obert un nou pensament de com és la educació i que no sempre és fàcil, que poden trobar-nos amb dificultats, però que mica en mica podem resoldre aquests petits obstacles per continuar exercim una professió tan bonica, com és la de ser mestre.

El Lector


Títul: El lector.

Editorial: Empúries.

Primera edició: en català perColumna el 1997.

Numero de pàgines: 170 pàgines.

Autor: Bernhard schilink

Genere literali: Novel-la.

Mitja expresiu: Narratiu en primera persona.

Argument

En l'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, el jove adolescent Michael Berg (David Kross / Ralph Fiennes) coneix a Hanna (Kate Winslet) una estranya dona que li doblega l'edat, i comença un apassionat i secret idil·li entre ambdós. Michael descobreix que a Hanna li encanta que li llegeixi i la seva relació física es fa més profunda. Hanna troba un immens plaer en les lectures que li fa Michael . No obstant això, malgrat la intensitat de la seva relació, Hanna desapareix un dia misteriosament deixant a Michael confús i desconsolat. Uns anys més tard, sent estudiant de dret, Michael assisteix als judicis pels crims nazis i es queda atònit al trobar-se de nou amb Hanna aquesta vegada, com acusada en un judici. A mesura que es va revelant el passat de la dona, Michael descobreix un profund secret que tindrà un gran impacte en la vida d'ambdós.

Comentari personal

El lector és una novel.la on es basa les atrocitats que feien els alemanys en els camps de concentració en la Segona Guerra Mundial. Camps de concentració com els d´Auschwitz, on l'autor Bernhard Schink, planteja els sentiments de culpa d'unes treballadores celadores alemanyes que no podíam o no volíem veure els horrors que es cometien davant dels seus ulls. Això m'ha recordat a la pelicula la llista de Shisler en el qual un alemany posa en perill la seva vida per salvar als jueus d'una mort assegurada en mans dels seus propis compatriotes.

En primer lloc, el lector planteja dos temes centrals, un és una novella.l'eròtica ja que Michael descriu les relacions amb Hanna amb tot tipus de detall i per l'altre una novella.la de judici, on es veu el judici de Hanna i el secret que portava guardant molts anys, ja que ella era analfabeta.

En segon lloc, també planteja l'Equivocació de les persones, per exemple, la culpa de Michael de no saber com reaccionar, recordem el moment que no escriu una carta a Hanna. El record de Hanna que sempre duu en el seu pensament. També la necessitat d'oferir-li en el temps de dolor una mica de calor, i d'esperança enviant-li uns enregistraments de llibres llegits pel mateix. Finalment de tot això, és una novella.la de relacions, de sensacions, d'experiències i de sentiments.

Finalment, el llibre el Lector, és un llibre que no pots deixar de llegir, la seva lectura et submergeix des de la primera part del llibre fins al final. La novel.la, és narrada pel mateix protagonista Michael, la seva lectura es fàcil i amena de llegir. El llibre està dividit en tres parts on es veu una part principal, el començament d'un romanç entre Michael i Hanna, una part central que és el judici de Hanna, i la part final que és el desenllaç de tota la història. És un llibre de literatura Alemanya, on et preguntes com et sentiries si els nostres pares o familiars haguessin d'alguna manera tolerat l'extermini dels jueus. Què no tots els alemanys eren nazis, però ha vegades les situacions que poden aparèixer poden desencadenar que quedi marcada tota una generació.