dissabte, 31 d’octubre del 2009

La castanyera.

Ahir van celebrar la castanyera a les escoles, i al seminari van parlar del aquest dia tan important pels nens i nenes. Aquest dia obra el començament d´una nova estació de l´any
com és la tardor.
Aquí, podeu veure un vídeo de com una escola de nens de P4 canta i balla la cançó de la castanyera amb moltes ganes i il.lusió.
Mireu què guapetons estan!.

Pel.lícula "avui comença tot".

A la classe de seminari, hem parlat de la pel.lícula "avui comença tot" del director Bertand Tavernier. Exposo mi opinió sobre aquesta pel.lícula, també us animo a veura-la, aquí teniu un vídeo de com el mestre Lefevre realitza la seva feina davant de l´avaluador.

Com l´avaluador le indica en el moment del film, Lefevre possiblement no segueix un sistema educatiu estricte, però la educació que ofereix a quests nens es basa en la educació de la apropament i l´afecte: connectant amb ells d´una manera "especial". Lefevre gràcies a la seva implicació i estima al seu treball, fa que et doni una esperança, gràcies a les persones que s´entreguen diàriament al seu treball com és aquest mestre. És una pel.lícula que deixa un cant de esperança a l´aire, on les somriures dels nens, una abraçada, un dia de festa i de diversió, et pot fer creure que la felicitat desprès de tot pot existir…

dijous, 29 d’octubre del 2009

Programa de fotos Gimp "1ª activitat"

El Gimp, és un programa de software lliure que ens permet retocar, editar, i realitzar muntatges de fotografia. Permet canviar la gràndaria de la imatge, crear efectes, tallar la imatge i sobreposarla en un fons diferent.

Avui, a la classe de Gestió de la Informació, la professora Loles ens ha parlat del programa Gimp, les seves funcions que té per editar fotos. A continuació els companys hem fet una unes sesions de fotos on hem agafat la fotos més divertida, creativa, o diferents per fer l´activitat que ens ha proposat.

A continuació veure el meu resultat de aquesta activitat tant divertida.

Primera activitat.

Modificar la grandària de la fotografia

Primer pas: importar la fotografia: arxiu, obrir, seleccionar i clicar la imatge que volem treballar.
Segon pas: modificar la grandària: imatge, escalar imatge, de 3504 d’ample a 350 i d’altura 2336 a 233 el canvi d’alçada es modifica sol si cliclem a l’enllaç clicar escalar. Al principi l´imatge queda molt petita, tenim que ampliar l´imatge al 100%, per poder veura-la més gran.
Últim pas: guardar una imatge: arxiu, guardar como. És important guardar la imatge amb el format JPG.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Cultura lliure (solució de les respostes)

Per començar la classe hem parlat de que és la cultura lliure, el creative commons, flickr, en donat les solucions del casos de la cultura lliure i en parlar de més temes que a continuació aniré explicant.

Podíem dir que la cultura lliure ens enriquim tots de manera gratuïta, podem compartir coneixement de forma gratuïta i anar cream cada cop més cultura amb un cos cero o molt reduït.

Flickr, és una pàgina web on pots penjar fotografies, vídeos i tothom pot compartir les seves imatges i vídeos. Tens que anar amb compte perquè algú pot utilitzar una fotografia teva sense el teu consentiment. Per això en parlat de Creative commons, és una llicencia gratuïta que ens protegeix legalment, és important posar en quines condicions vols per estar protegit, per exemple: hi ha diferents opcions on pots posar si volen posar una foto teva tenen que posar-se amb contacte amb tu.

En parlat de Software és un programa que poden utilitzar de manera gratuïta i que tenen la mateixa característiques que els altres. Poden dir que hi ha persones que han creat un moviment per crear un software de manera lliure. Per exemple: un windows, també han creat un processador de textos un full de càlcul, tot això comença a treballar amb un projecte que es diu Open Office. Aquest grup de persones que mouren la cultura lliure trenca amb el monopoli econòmic de empreses com Microsof. Aqueste persones lleneran la seva própia pàgina web i convidan a la gen a colaborar amb els, per exemple: si ets programador a millorar els programes que tenen, també a traduir-los a diferents llenguatges...

Per exemple tenim programes lliures com el Audacity, també un programa fotogràfic que es diu Gim i antivirus com el AVG.

A continuació hem comentat les solucions dels casos de la cultura lliure.

En el cas A és queda molt lluny de la cultura lliure, el cas b, el professor hauria de dir, aneu a cercador i no a google per buscar les imatges, també enganxar-les a un processador de textos i no amb el Word ja que aquest és un producte comercial. En el cas C és molt semblant al cas B el Power Point és un producte comercial. La correcta és el cas D però no la hem interpretat bé ja que el enunciat posa agafeu les postals tot així és la opció correcte perquè les postals son gratuites.

Per acabar en fet una activitat molt divertida per veure si la nostra informació està protegida. Hem anat a google i en possat els nostres nom i cognoms, en buscar imformació a la web i a imatges. si volen una recerca més directa posar el nom i cognoms entre cometes. Amb aquesta activitat hem vist que es molt fàcil que algú pogui obtenir informació de nosaltres, per aixó en d' anar amb compte amb les coses que posem com per exemple en el Facebook ja que posen fotografies, comentaris...


Blogosfera i memes

L´enciclopèdia Viquipèdia dui: una blocosfera o blogosfera, també coneguda com a món de blocs o univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals webs, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. On es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.

Els memes, podem dir que és transmetre una informació, és la contrucció de coneixement a partir d´una idea inicial que es llença. Amb això es consegueix facilitar la comunicació entre altres i així construir un nou coneixement. Es crea una cadena, donat lloc a un espai de discusió d´un tema, i de reflexió. .

Si voleu saber més de la Introducció general sobre la teoria de los memes per Jordi Cortés feu clic aquí.

Per veure com és una blogosfera, hem fet una activitat conjunta on han participar la Laura Moragues, Eli Puig, Irene Grass i jo Gemma Lorda.

Nosaltres hem creat un bloc on palem de la Salut Infantil. Dintre d´quest bloc podeu trobar pàgines realcionada amb aquest àmbit, com per exemple la obesitat infantil, conceptes bàsics sobre la nutrició entre altres.

Per veure el nostre bloc de alimentació infantil cliqueu aquí.


dimarts, 20 d’octubre del 2009

Cultura lliure i programari lliure.

Cultura lliure: engloba a tota aquella creació i moviment que la promou, tenint en compte els principis de llibertat intel-lectual equiparables als del programari lliure, un exemple de cultura lliure és la Viquipèdia.

El programari lliure: pretén el desenvolupament d'eines que tinguin les mateixes funcionalitats que les eines que estiguin a la venda en el mercat, però que siguin gratuïtes per a tothom; per exemple: La part lliure del Office és el Open Office aquest paquet, té un programa molt similar a un full de càlcul, un Power Point, un excel... també el programari lliure es defineix com aquell que garanteix llibertat d´usar-lo amb quasevol finalitat. Aquest programes estàn desenvolupats per un col·lectiu de programadors que treballen de forma voluntària, per a crear i dissenyar ampliacions informàtiques de forma col-lectiva. Treballen en una plataforma coneguda com Souceforce i han desenvolupat programes com el Firefox de Mozilla o el paquet ofimàtic Open Office.

El programari convencional: és un programa que has de pagar per a poder utilitzar-lo com per exemple el windows, word, excel...

Crative Commons: és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius; per exemple: un músic vol distribuir per internet la seva creació de música, quan aquest ho realitza dóna permís perquè es copiï i es distribulla.

Copyright: restringeix el dret a fer i a distribuir còpies d'un treball…

Copyleft: és totalment el contrari de copyrigh; Copyleft ho va crear Richard Stallman, i fa referència a tot el conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artistiques, etc.. això significa que dóna permís a copiar sense limit.

A continuació exposo les meves idees en relació als quatre casos.

L'opció a i d s'allunyen molt de la filosofia de cultura lliure.

Cas a: el professor d educció física està obligant literalment a comprar unes sabatilles esportives als seus alumnes, aquestes sabatilles són cares, són d'un model en concret. Això pot provocar diferécies entre els alumnes ja que potser hi ha pares que puguin compar aquestes sabatilles però en canvi hauran altres que no puguin comprar-les. Els pares possiblement demanin una reunió amb l'equip multidisciplinario i també amb el director o directora del centre educactiu per a trobar una solució al cas.

Cas d: en aquest cas també veig una relació llunyana amb la filosofia de cultura lliure, ja que el professor està dient als seus alumnes "agafa unes postals" sembla com si digues, "agafalas però sense pagar-les".
Considero que quan vas d'excursió pots dur-te una cámara de fotos i fer fotografias durant el viatge. Quan tornin els nens a l'escola, els propis nens poden fer un petit treball de com ha anat l'excursió poden posar les fotos realitzades i fer comentaris.També el mestre pot realitzar amb aquest treball una avaluació i així observar com ha anat la sortida.

Cas c: en aquest cas crec que els alumnes que no tinguin la versió 2007 per a realitzar aquest Power Point no podran fer el treball, en aquest cas el professor hauria de buscar un programa lliure per a ús escolar, així tots els alumnes podran treballar sense cap tipus de problema.

Crec que el cas que més s'acosta a la filosofia de cultura lliure és el cas b.

Cas b: considero que el professor està plantejant una bona recerca d'informació per als alumnes i així poder realitzar el projecte colaboratiu de ciencies. Els alumnes haurien d'escollir les imatges que més les interessin per a realitzar el seu projecte, però sempre indicant la font d'on prové la imatge.

Per a acabar exposo els casos de qui s'allunya més a la filosofia de la cultura lliure a qui s'acosta més a aquesta. Cas a i d s´allunyan molt, en el cas b i c s´apropen, donant per bona el cas b ja que segueix aquesta filosofia.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Treballar amb l' Audicity

Treball del so.
A la classe de noves tecnologies, la Loles ens ha ensenyat un nou programa el "Audacity", una vegada ensenyat el seu funcionament en fet una activitat per grups que continguin tres cites relacionades amb l'educació.
El nostre grup està compost per quatre companyes, la Irene, Laura, Eli i jo; el primer que vam fer és buscar per Internet les cites, vam buscar en la pàgina "Món notícies". Després amb una pluja d'idees escrivim un petit guió per crear el programa de ràdio 3. A continuació amb el programa de "Audacity", i amb un microfono que ens va deixar la professora Loles vam gravar les nostres veus, i vam posar música de fons. Una vegada realitzat això i posant-li la música de fons de la banda sonora d "Amelie" van treballar amb el programa posant-li la música més forta quan deixaban de parlar o més fluixa quan parlaven, ajustant en nivell de decibels a la veu, deixant espais entre música i frases…
Nosaltres ens hem inventat un programa de ràdio on l'Eli era la presentadora i les altres companyes anàvem recitant les cites que hem escojit, la primera era de platón "filosof" la segona de Frederic Burhus, "psicòleg", i l'última, de Robert Jacque "polític".
En aquest programa ràdio 3, l'oient ha de votar per la cites que més li ha agradat.

Finalment a la classe de dijous dia 15, la Loles ens ha explicat com introduir l'àudio al nostre bloc.
Per a fer-lo hem de buscar el programa "google sites" aquest programa ens permet enviar el treball del so per a poder copiar-lo al fitxer i a continuació afegir-lo al nostre bloc.

Treballar amb aquest programa ha estat una experiència molt divertida, hem gaudit totes fent aquest treball.
Considero que és una manera diferent de treballar en l'escola amb nens ja que amb aquest programa es pot gravar les veus dels nens, pots posar música i escoltar-lo, es pot fer un enregistrament amb animals, fer sortides al zoo o altres espais. Els més petits poden explicar les seves vivències o inquietuds, reflexions…
És una eina molt enriquidora per a nens ja que ajuda a treballar en equip i a perdre la vergonya, és un programa molt divertit on el protagonista són els propis nens.

El treball nostre del so es pot veure aqui

divendres, 9 d’octubre del 2009

Crítica del llibre el perfum

Títul: El perfume. Historia de un asesino.
Editorial: Seix Barral. S.A. 2005.
Primera edició: Colecció Booket: juny del 2005.
Numero de pàgines: 308 pàgines.
Autor: Patrick Süski
Genere literali: Novel-la.
Mitja expresiu: Narratiu.

Resum del llibre

Jean-Baptiste Grenouille neix en la França del segle XVIII entre les restes de peix en meitat d'un mercat i on es abandonat per la seva mare en les escombraries. Les autoritats es fan càrrec d'ell. El nen creix en l'ambient hostil d'un hospici, ningú li volia i fins i tot els seus companys ho intenten assassinar. Havia alguna cosa que li feia diferent: no tenia olor. No obstant això, Jean-Baptiste posseïa un olfacte excepcional. Als 20 anys aconsegueix treballar per al perfumista Baldini, qui li ensenya a destil·lar essències. Però ell vol atrapar altres olors: el del cristall, el coure... però, sobretot, el de certes dones. En canvi d'un centenar de fórmules de noves fragància amb les quals Baldini podria fer-se ric, aquest li escriu una carta de recomanació perquè pugui aprendre l'art d´ enfleurage en la capital mundial del perfum: Grasse. Una vegada allà, aconseguirà el seu objectiu: un magnífic perfum, el ingredient del qual és l'essència dels fluids corporals de les donetes verges, i on Jean Baptiste Grenouille no dubte en convertir-se en un obsessiu, cruel i despietat assassí.

Critica personal.

És la primera vegada que llegeixo a Patrick Süskind i tampoc no coneixia res de les seves obres com són la historia del señor sommer, o sobre el amor y la muerte.

El perfum és un llibre que ofereix un argument diferent e innovador. Té una narració molt bé estructurada de principi a fi, amb un relat a fons de la vida del protagonista.

El llibre m' ha recordat a la societat en la que vivim, un bon exemple d'això és Jean Baptiste Grenouille és un home exclòs de la societat, és un home sol davant del món, "una persona pot estar rodejat de molta gent i encara així sentir-se sola"; Grenouille està en un món on hi ha una exclusió social, és a dir pel seu aspecte físic i per el seu sentit de l´olfacte, això fa que que la gent ho vegi com una persona diferent i estranya. Peró davant de tot aquest rebutj Jean Baptiste Grenouille desitja ser una persona normal.

Vull fer ressaltar, que les persones d'aquella època no teníem una sensibilitat cap a el protagonista, ja que des del seu naixement va passant per moltes llars, sense donar aquestes una mica d'estima, amor, seguretat, protecció etc, cap a Jean Baptiste.

Un altre punt important del llibre són els personatges, es caracteritzen pel seu egoisme personal i per no tenir empatia cap a Grenouille. Amb relació ha aquets personatges destaco els següents: Madame Gailar, una dona que cuida nens orfes i que només pensa en tenir una bona qualitat de vida quan es jubili, no té en compte les primeres necessitats bàsiques, psíquiques i físiques dels infants; Grimal, un home que només té un objectiu beneficiar-se del treball que realitza Grenouille, sense importar les condicions de treball que realitza el personatge; finalment Baldini, és un home submergit pel fracas, un imitador de perfums que només pensa en la envellia que sent cap a un companys seu anomenat Pelissier.
Un altre punt importat del llibre són els personatges, es caracteritzen pel seu egoisme personal i per no tenir empatia cap a Grenouille. Amb relació ha aquests personatges destaco els següents: Madame Gailar, una dona que cuida nens orfes i que només
Pe acabar, el llibre el perfum, és una novel·la molt cautivadora, on el autor descriu meticulosament els escenaris interior com exterior, les coses que hi ha al voltant, els olors que desprenen cada cosa, els personatges que hi ha..., tot el conjunt fa que et remunti ha aquella època del segle XVIII. També cal dir que el llibre té un text molt ame de llegir, però hi ha un moment que es fa una mica pesat i lent pel lector, però a la fi es una lectura que acapara la atenció del lector a mesura que va llegint cada paraula es va endinsant a la història.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Notebook i Delicious.

Aviu a la classe de gestió de la informació hem apres dos nous programes el notebook a través del google, i al delicious. La Loles ens ha explicat perquè serveixen aquests dos programes i com s'utilitza. Desprès cadascú a treballat amb els programes per veure les utilitat que teníem en ficat pàgines weps imatges...El notebook està en el bloc de notes del Google dins del Google reader, pots accedir-hi a través de la direcció de correu de Gmail. Serveis per guardar informació, pàgines weps, textos, imatges, ho pots tenir tot ben organitzat per carpetes i amb aquest programa pots guardar els teus treballs i continuar al dia següent. També pots guardar la informació que vulguis i si té has d'anar de viatge la pot recuperar i mirar-la fàcilment en un altre ordinador només tens que fica-ta en el bloc de notes del google al per fer-lo.
El delicious es una mica més complicat per l'idioma que es el angles però també té la seva utilitat ja que amb ell pots compartir informació amb els companys que estiguin registrats i pots guardar informació com amb el notebook.

Avui he apres dues eines més per treballar, però per ara en quedaré amb el notebook ja que per a mi es mes fàcil de utilitzar, però no descarto el delicious ja que ho faré servi més endavant quan tingui un nivell d'Angles més alt.