Crítica del llibre el perfum

Títul: El perfume. Historia de un asesino.

Editorial: Seix Barral. S.A. 2005.

Primera edició: Colecció Booket: juny del 2005.

Numero de pàgines: 308 pàgines.

Autor: Patrick Süski

Genere literali: Novel-la.

Mitja expresiu: Narratiu.

Resum del llibre

Jean-Baptiste Grenouille neix en la França del segle XVIII entre les restes de peix en meitat d'un mercat i on es abandonat per la seva mare en les escombraries. Les autoritats es fan càrrec d'ell. El nen creix en l'ambient hostil d'un hospici, ningú li volia i fins i tot els seus companys ho intenten assassinar. Havia alguna cosa que li feia diferent: no tenia olor. No obstant això, Jean-Baptiste posseïa un olfacte excepcional. Als 20 anys aconsegueix treballar per al perfumista Baldini, qui li ensenya a destil·lar essències. Però ell vol atrapar altres olors: el del cristall, el coure... però, sobretot, el de certes dones. En canvi d'un centenar de fórmules de noves fragància amb les quals Baldini podria fer-se ric, aquest li escriu una carta de recomanació perquè pugui aprendre l'art d´ enfleurage en la capital mundial del perfum: Grasse. Una vegada allà, aconseguirà el seu objectiu: un magnífic perfum, el ingredient del qual és l'essència dels fluids corporals de les donetes verges, i on Jean Baptiste Grenouille no dubte en convertir-se en un obsessiu, cruel i despietat assassí.

Critica personal.

És la primera vegada que llegeixo a Patrick Süskind i tampoc no coneixia res de les seves obres com són la historia del señor sommer, o sobre el amor y la muerte.

El perfum és un llibre que ofereix un argument diferent e innovador. Té una narració molt bé estructurada de principi a fi, amb un relat a fons de la vida del protagonista.

El llibre m' ha recordat a la societat en la que vivim, un bon exemple d'això és Jean Baptiste Grenouille és un home exclòs de la societat, és un home sol davant del món, "una persona pot estar rodejat de molta gent i encara així sentir-se sola"; Grenouille està en un món on hi ha una exclusió social, és a dir pel seu aspecte físic i per el seu sentit de l´olfacte, això fa que que la gent ho vegi com una persona diferent i estranya. Peró davant de tot aquest rebutj Jean Baptiste Grenouille desitja ser una persona normal.

Vull fer ressaltar, que les persones d'aquella època no teníem una sensibilitat cap a el protagonista, ja que des del seu naixement va passant per moltes llars, sense donar aquestes una mica d'estima, amor, seguretat, protecció etc, cap a Jean Baptiste.

Un altre punt important del llibre són els personatges, es caracteritzen pel seu egoisme personal i per no tenir empatia cap a Grenouille. Amb relació ha aquets personatges destaco els següents: Madame Gailar, una dona que cuida nens orfes i que només pensa en tenir una bona qualitat de vida quan es jubili, no té en compte les primeres necessitats bàsiques, psíquiques i físiques dels infants; Grimal, un home que només té un objectiu beneficiar-se del treball que realitza Grenouille, sense importar les condicions de treball que realitza el personatge; finalment Baldini, és un home submergit pel fracas, un imitador de perfums que només pensa en la envellia que sent cap a un companys seu anomenat Pelissier.

Un altre punt importat del llibre són els personatges, es caracteritzen pel seu egoisme personal i per no tenir empatia cap a Grenouille. Amb relació ha aquests personatges destaco els següents: Madame Gailar, una dona que cuida nens orfes i que només

Pe acabar, el llibre el perfum, és una novel·la molt cautivadora, on el autor descriu meticulosament els escenaris interior com exterior, les coses que hi ha al voltant, els olors que desprenen cada cosa, els personatges que hi ha..., tot el conjunt fa que et remunti ha aquella època del segle XVIII. També cal dir que el llibre té un text molt ame de llegir, però hi ha un moment que es fa una mica pesat i lent pel lector, però a la fi es una lectura que acapara la atenció del lector a mesura que va llegint cada paraula es va endinsant a la història.