John Cage

John Cage (1912-1992) va ser un compositor i instrumentista nord-americà. Va estudiar al costat dels compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss i va revolucionar la música contemporània dotant-la d'un llenguatge caòtic, continuant la trajectòria d'Edgar Varèse i Xerris Ives.

Una de les seves influències va ser el Zen, el qual li va conduir en el musical a utilitzar silencis interminables, sons desconnectats, casuals i atonales amb un volum, durada i timbre aleatoris. En ocasions deixava que l'atzar triés les seves composicions. Per exemple, va arribar a usar un mètode segons el qual es perforava una fulla de paper en els llocs en els quals es trobava alguna imperfecció, per a després mitjançant un paper transparent anava calcant aquestes marques sobre un pentagrama.

Ja en la dècada dels 30 va començar els seus primers treballs demostrant talent per a ritmes impossibles i invencions com el seu sistema de vint-i-cinc tons.

Va utilitzar distorsions per als seus instruments arribant a declarar: "Crec que l'ús de sorolls en la composició musical anirà en augment fins que arribem a una música produïda mitjançant instruments elèctrics, que posarà a la disposició de la música qualsevol so i tots els sons que l'oïda pugui percebre.

S'exploren els mitjans fotoelèctrics, el film i diverses mecanismes per a la producció de música". Durant els últims anys d'aquesta dècada Cage va inventar el piano preparat, al com li havia inserit en el encordado una sèrie de cargols, rosques i trossos de goma i fusta que dotaven a l'instrument d'una varietat nova de possibilitats sonores.

La partitura més celebre de Cage, 4'33 (Quatre minuts i trenta -tres segons), es troba al bell mig del període més profund en la producció cageana. El "manifes" de 4'33- una partitura "buida", dotada monés d´un marc temporal- va donar a la sorpenent reivindicació del "silenci" de Cage una forma material, estructural. En efecte, Cage va materialitzar en una partitura el "silenci" contingut a la cambra anecoica, connectat per sempre més a un món canviant de sons. 4'33 es va desenvolupar tant amb la retòrica de Cage com amb allò que el compositor necesitava que acomplís la partitura a mesura que transcorria la dècada.

En aquest vídeo, Cage amb la seva obra Perfoming, es veu com el compositor utilitza elèctrodomestics, ampolles, galledes, i qualsevol intrument que faci soroll. El artista crea una partitura amb aquest intruments, on es veu com cada cinc segons cambia d' instrument per un altre crean una organització de sons.