conte de la Gemma "La caputxeta vermella"

A classe de seminari, he explicat el conte de la caputxeta vermella, per fer-ho em vaig posar un fulard de color vermell damunt del cap, imitant a la caputxeta i un petit cistell on portaba fruita xocolata, caramels, mel…

Hi havia una vegada una nena molt bonica que vivia amb la seva mare. Aquesta li havia fet una capa amb caputxa de color vermell ... i per això tothom la coneixia com a la Caputxeta Vermella. Un dia la mare li va dir a la Caputxeta: “Filla meva, s’han de portar aquests aliments a casa l’àvia: fruites dolces, uns pastissos i uns formatgets. Però ja saps que l’àvia viu al mig del bosc, oi? I ja saps que és molt perillós creuar el bosc perquè hi viu el llop!!”

La Caputxeta va respondre: “però mare ... si jo no tinc por de res!!”
La mare la va abrigar amb la caputxa vermella i abans que marxés li va dir: “però no parlis amb ningú i no t’entretinguis ... que no fos cas que vingués el llop”

La Caputxeta va agafar el cistell i va emprendre el camí cap a casa l’àvia, pel mig del bosc.
La Caputxeta va començar a agafar floretes que s’anava trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-se encantada amb els ocells ... i de sobte es va trobar amb el llop!! El llop li va preguntar: “On vas nena eixerida?”
La Caputxeta, fent-se la valenta, li va dir: “Vaig a veure a la meva àvia que viu al mig del bosc

El llop va desapareixer com un llamp, i va anar a casa l’àvia de la Caputxeta. En arribar allà va picar a la porta.

Qui és? va dir l'àvia. Soc la Caputxeta vermella, va dir el llop.

Pasa estimada pasa quina il-lusió. Va dir l'ávia.

L'àvia a veure al llop es va ficar a dintre del armari.

El llop es va posar les ulleres de l’àvia, i la còfia, i es va posar a dins el llit, tapat fins el nas, a esperar que arribés la Caputxeta.

Al cap d’una estona, la Caputxeta va entrar a casa la seva àvia i va trobar la porta mig oberta. En veure a la seva àvia al llit ... li va dir:
- Àvia … quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor Caputxeta - va contestar el llop amb una veu trencada.
- Àvia … quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor Caputxeta!
- Àvia … quines dents més grosses que tens!
- Són per ... … … MENJAR-TE MILLOR!
I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta, la Caputxeta va començar a cridar.

Molt aprop d'allà hi passava un caçador que, en sentir els crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què passava. Quan va trobar la porta oberta, el llop no s'hi esperava va sortir corren i no va pareixer mai més a molestar a la caputxeta ni a la seva àvia. El caçador va ajudar a sortir de l'armari a l'àvia i va acompanyar a la caputxeta vermella a la seva casa, on va arribar a temps per l´hora del berenar.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.