La Dra, Ursula Oberts, professora de Psicología Clínica en la Facultat de Psicología, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, ens explica en el seu libre "Posar límits a un nen consentit" com tractar a nens normals, nens amb problemes i nens difícils.
Els professionals de la docència cometen els següents errors educatius quotidians:
- El mètode del mafiós: amenaces, suborn, xantantge i càstigs.
- El mètode capellà: sermonear, repetir les coses, donar masses explicacions.
- El mètode setciències: "retintín" resposta pedante, ironía, sarcarme.
El nen vol tenir el "poder"de decidir que vol fer i quan ho vol fer, els pares cometen l'error d'amaneçar de fer un càstig i després no ho fan. És aquí on el nen no fa cas i sap que pot fer el que vol ja que no hi ha uns límits.
Els adults han de conèixer la diferencia entre càstig i conseqüència.
Càstig:
- Imposició arbitraria per part de l'educador.
- De vegades té poca relació amb la conducta que es vol corregir.
- Provoca rabia i humillación i sentiment de inferioridat.
- El nen obeeix per por al càstig.
Conseqüència:
- L'educador aplica unes normes preestablertes.
- El nen ha de coneixer i haver acceptat les normes previament.
- Aquestes normes han de ser valides per a tothom.
